Aquest proper dissabte dia 28 de Maig s'estrenarà a càrrec de la Cobla La Principal del LLobregat l'obra Suprematism, 18th Construction, una composició per a trombó solista, cobla i marimba.
El concert es realitzarà al Conservatori del Liceu (C/ Nou de la Rambla 88) de Barcelona a les 11:30h.
La interpretació al trombó serà a càrrec de l'Eduard Prats.
Suprematism, 18th Construction - K. Malevich
Sobre l'obra:
Aquest quadre del pintor rus Kazimir Malevich pertany a l'estil artístic del Suprematisme, elaborat i ideat pel mateix autor. És un tipus d'art abstracte basat en formes geomètriques on el terme del Suprematisme es refereix a un art que busca la supremacia d'un "sentiment artístic pur" sense la representació d'objectes.
La descoberta del quadre de Malevich va tenir en mi un fort impacte emocional, bàsicament provocat per l'atípica composició del quadre. Com si es tractés d'una potent unió de forces representades per les diferents formes de diferents colors, aquesta figura resultant és col·locada en la part superior del llenç donant una sensació d'ingravidesa extrema i a l'hora d'inestabilitat, però aquesta només hi és en els primers moments que observem el quadre. Després, globalment tot agafa forma i la ingravidesa es converteix en plenitud, en una sensació agradable.
Aquestes darreres observacions personals al voltant del quadre m'han permès construir l'obra intentant reflectir els mateixos efectes que em provocava la primera vegada que el vaig observar. Aquesta inestabilitat està construïda al voltant de la nota (Si), la qual representa la figura geomètrica negra del quadre i al voltant seu formen una cèl·lula de cinc notes (Si, Sol, Do, Mi b i La b) representant les formes restants però clarament atretes per la silueta fosca.
En primer terme observarem la influència d'una tensió provocada per un malestar, que no som on hem d'estar i que constantment mirem cap al passat i cap al futur. Això ens provoca un cert neguit i no sabem adaptar-nos al que tenim davant. Però més tard, anem entenent que on som és el lloc correcte, és agradable i alegre. Ens adaptem.
La possibilitat de tornar a escriure per cobla ha sigut molt engrescador sobretot perquè m'ha permès desenvolupar un discurs melòdic que girava al voltant del trombó, un instrument que tinc la sort de poder tocar i que així he pogut escriure un paper de com veig i com sento l'instrument, que és de caràcter molt líric. En l'obra, el trombó articula aquest discurs de pas entre la inestabilitat i l'estabilitat i navega fins a arribar a la calma.
Cal dir que la possibilitat d'incloure la marimba, instrument molt llunyà estèticament de la cobla, és una espècie d'aposta esporàdica per a la formació, ja que li atorgarà un sabor una mica diferent.
Per acabar només voldria donar les gràcies a l'Eduard Prats per confiar-me aquesta meravellosa tasca d'escriure música.
Àlex Cassanyes
